Aquest llibre ens porta al laboratori d’Elena Ferrante, ens permet fer un cop d’ull als calaixos d’on han sortit les seves tres primeres novel·les i després la tetralogia que s’inicia amb L’amiga genial, oferint un exemple de passió absoluta per l’escriptura. L’autora respon a no poques de les preguntes que li fan els seus lectors. Explica, per exemple, per què qui escriu un llibre faria bé de mantenir-se’n al marge i deixar que el text segueixi el seu curs. Explica els pensaments i els neguits de quan una novel·la esdevé pel·ícula. Explica com n’és de complicat trobar respostes en píndoles a les preguntes d’una entrevista. Parla de les alegries, dels esforços, de les angoixes de qui narra una història i després la troba insuficient. Explica la seva relació amb la psicoanàlisi, amb la ciutat on ha viscut, amb la infantesa com a magatzem de milers de suggeriments i fantasies, amb la maternitat, amb el feminisme. El resultat és un autoretrat narrativament vivíssim de la feina d’una escriptora.
“Una miscel·lània addictiva, poderosa i inquietant, d’una aguda intel·ligència.” THE NATIONAL
“Una festa per a escriptors, amants de la literatura i creadors de tota mena.” BOOKLIST
“Aquest volum és captivador. En alguns moments t’atrapa tant com les seves novel·les.” THE GUARDIAN
