Ànima predestinada, heus ací un secret que l’Altíssim m’ha ensenyat
i que no he pogut trobar en cap llibre antic ni nou. El que et
vull ensenyar és a trobar un mitjà fàcil per obtenir de Déu la gràcia
necessària per esdevenir sant. I dic que per trobar la gràcia de Déu
cal trobar Maria perquè només ella ha rebut de Déu un particular
domini sobre les ànimes per nodrir-les i fer-les créixer en Déu, [per
això] el principal do que les ànimes posseeixen és el d’establir aquí
baix la vida de Maria en una ànima, de manera que ja no és l’ànima
qui viu, sinó Maria en ella, o, per dir-ho així, l’ànima de Maria esdevé
la seva ànima […] Maria és el motlle vivent de Déu, fet per l’Esperit
Sant, per formar al natural un Home-Déu per la unió hipostàtica i
per formar un home-Déu per la gràcia. A aquest motlle no l’hi manca
cap tret de la divinitat i tot aquell qui s’hi deixi anar, i manejar, hi rep
tots els trets de Jesucrist d’una manera dolça i proporcionada a la
feblesa humana […] Oh!, quina obra tant admirable! la pols transformada
en llum, la brutícia en puresa, el pecat en santedat, la criatura
en el Creador i l’home en Déu! i la creació de tot l’univers no és pas
una obra mestra tan gran com aquesta… Maria és el paradís de Déu
i el seu món inefable, un món desconegut, aquí baix, de quasi tots
els mortals.
