Llibre de poemes en tres parts dedicades al cinema neorealista italià, a l’experiència amorosa i als paisatges empordanesos de Dalí.
«Hi ha una mena de fils conductors que relacionen les distintes manifestacions de l’art, les quals són espais de llibertat i de coneixement, pura aventura existencial que transcendeix i complementa els límits de la raó, i una de les poques realitats capaç de projectar-se en totes les direccions de l’espai i del temps sense perdre els seus valors intrínsecs ni veure alterada la seva essència. Quan aquestes manifestacions entren en diàleg, a vegades esdevenen camins fonamentals de la revelació de la vida a través de la imatge. És el que posa de manifest Vicenç Llorca amb els versos magnífics, entusiastes, intel·ligents de Cos de poderosa llum.»
Del pròleg d’Antoni Vidal Ferrando
