El present llibre ofereix un estudi sobre «lEsglésia dels pobres» en el Concili Vaticà II. Amb la serenor que dóna el pas del temps transcorregut, sanalitzen i es valoren els debats, les accions i els passatges conciliars sobre la pobresa, per tal que, fent present aquest ample testimoni, puguin esdevenir clau de futur per a lEsglésia del segle XXI. Hi estimula la nova etapa eclesial, amb el pontificat del papa Francesc que, amb els seus gestos genuïns i amb el mateix nom, ha posat en evidència la urgència de plantejar adequadament la qüestió de la pobresa en la vida de lEsglésia. Per al Concili Vaticà II, lopció preferencial pels pobres té uns clars fonaments cristològics i pneumatològics, amb unes repercussions eclesiològiques essencials pel que fa a la vida, a la forma i a la manera dactuar de la comunitat eclesial. «Així com Crist..., així lEsglésia», «sota limpuls de lEsperit de Crist», com indiquen els textos nuclears de Lumen gentium núm. 8 i Ad gentes núm. 5. LEsglésia «vol ser lEsglésia de tothom i particularment lEsglésia dels pobres» (Joan XXIII). Es tracta duna Església que sha de reconèixer a si mateixa en la seva missió entre els pobres i per als pobres, a imitació de Crist. A més, lensenyament del Vaticà II sobre la pobresa, especialment en la Constitució Gaudium et spes, representarà un punt dinflexió pel que fa a lampliació dhoritzons en relació a les mediacions de la caritat.
