“I ja està, tan sols viure i ajudar la família”, deia l’Aziz
en una entrevista. Possiblement, aquestes tres paraules,
tan sols viure, siguin la resposta més clara i
sincera. Malgrat tot, rere la incòmoda pregunta hi
ha un dret sovint invisible. Tan sols viure és un crit de
valentia i esperança, és un crit a la lluita i l’esforç per
una vida millor. És un crit pel dret a migrar.
Milers de joves han arribat a pobles i ciutats d’arreu
després d’un llarg viatge durant la infància o l’adolescència.
Sense referents familiars i perseguint un
somni que no ha acabat sent el que imaginaven, o
han apostat tot exercint el seu dret a la vida.
Tan sols viureviatges, d’aquests trajectes. Un recull de processos
migratoris que fereixen però també empoderen,
que allunyen però, alhora, acosten. 10 històries rere
l’estigma que alcen la veu i reclamen ser escoltades.
