Del conjunt tan eclèctic de proses que va escriure Konstandinos P. Kavafis (1863-1933), aquest llibre recull, per primera vegada en català, les que segurament són les més privades i íntimes del poeta: aquelles en què l’alexandrí s’esplaia, d’una manera més profunda i sincera, sobre la seva poesia i sobre els caires més variats de la seva actitud ètica i moral davant dels problemes i reptes que li plantejava la seva societat i la seva condició mateixa de poeta.
Són textos eixits dels replecs més profunds de l’ànima, que ben conscientment el poeta reservà al fons d’un calaix i que no va treure mai a la llum pública, però que ens donen la clau per aprofundir en la lectura d’uns poemes que, tants anys després, ens segueixen commovent amb la seva bellesa sense temps. Una cinquantena llarga de poemes —alguns inèdits en català— acompanyen i il·lustren la majoria d’aquestes proses íntimes.
