Després que el David talli amb la Sara (o que la Sara talli amb el David? Això mai no quedarà clar), el David haurà de conviure amb la solteria i amb les seves inseguretats refugiant-se en aquesta gran mentida que és «donar-se un temps».
«Donar-se un temps» perquè les xarxes socials et recordin que fa un any estàveu junts i enamorats. «Donar-se un temps» per centrar-se en la feina (que tampoc és que vagi del tot bé, ja que intentar que l’últim videoclub de Barcelona no se’n vagi a la ruïna no és gens fàcil). «Donar-se un temps» per enamorar-se (o això creu ell) d’altres persones. I «donar-se un temps» per descobrir que el que el David es pensava que era ser un romàntic i viure en un constant Love Actually no era res més que ser un tio tòxic ple de dubtes que, emparat en l’amor, no deixa de fer mal a les persones que més estima.
Un llibre, una comèdia romàntica?, carregat de referències cinematogràfiques que mostra amb ironia i humor la vida sentimental d’un millennial que de petit va veure massa vegades Pretty Woman.
I és que un excés de comèdies romàntiques perjudica seriosament la salut.
