Aquest llibre vol ser un recull de sensacions i vivències
del Miquel Ball, de la trajectòria vital d’una
persona, dins un entorn molt concret de la ciutat
d’Igualada, que als vint anys va viure el xoc brutal
de l’assassinat del seu pare, juntament amb disset
igualadins més en el cementiri de la Pobla de Claramunt
el setembre de 1936, per part de revolucionaris
republicans. Com a home afí a moviments d’Església,
després del sotrac familiar es va escapar de
casa per a refugiar-se a casa dels seus tiets a Barcelona,
durant uns mesos, i més tard a França a la regió
d’Alsàcia, on tenia un tiet segon que havia emigrat a
principis de segle a aquelles terres. Allà hi va passar
un temps, per després tornar a Espanya per Irun i
ingressar a l’exèrcit nacional a principis de 1938. Per
raons del destí va estar poc temps a primera línia de
foc per passar la resta de la guerra en un taller militar
a Mérida, fins llicenciar-se el novembre de 1939.
