Catalunya és un dels pocs llocs d’Europa on no hi ha euroescepticisme;
els catalans sempre hem estat immoderadament europeistes,
i aquest tret característic de la nostra societat es deu, sobretot,
gràcies als nostres escriptors. Cap gran escriptor català no és
només català, també és europeu. Aquesta actitud, desplegada en
multitud de lectors, constitueix una de les estructures intel·lectuals
més sòlides de la nostra cultura i, de fet, són una declaració
d’independència crítica i de consciència d0internacionalitat literària.
Per això les al·lusions a Europa en l’actual moment polític són tan
frequ¨ents: perquè parteixen d’aquesta perspectiva en què allò propi
és allò europeu i allò català la seva concreció. Des de la perspectiva
de la literatura comparada, aquest llibre parteix d’aquest fons
europeista per a preguntar-se pel futur de les literatures en una
futura Catalunya independent, i de la literatura catalana en el marc
de la literatura europea, amb la convicció que, des de fa temps, la
nostra ja és una literatura entre literatures.
