Sovint, i estic segur que no sóc l’únic a qui li ha passat, en acabar una reunió de feina; durant un dinar o un sopar amb amics, coneguts o saludats; pujant un cim o iniciant una conversa al costat del mar, algun dels contertulians et llança “la” pregunta, ‘encara ets catòlic?’ o ‘encara vas a Missa?’, acte seguit d’haver-te manifestat com a seguidor dels  Manaments de Déu i de l’Església. Just després de la teva afirmació, molt probablement, hauràs pogut experimentar sentiments de complicitat, silenci, astorament, o, força sovint, commiseració. Com si no pogués ser que a algú que tenen com a mínimament intel·ligent pogués continuar lligat a les supersticions.

Aquest llibre vol donar resposta als qui pregunten; força i arguments als qui dubten; i confirmació als qui comparteixo la resposta. Ho faré fugint de la beneiteria i dels camins trillats, i endinsant-me en els ravals que porten al meu sí. No sóc exemple de res, sinó que em guia la voluntat de compartir allò en què crec i que a mi em fa bé. M’agradaria ser un bon, senzill i fidel transmissor, sempre, però amb una mica d’humor i de distància, que de transcendències n’anem sobrats. I no només en el camp de la religió!