La mare de la Cora sempre deia que el vent esverava els infants, que fins i tot els més tranquils entraven esvalotats a casa després de jugar, quan en feia. Ara la Cora sent aquesta mena d'inquietud. A fora, les ràfegues de vent arremetenn contra els avets de la part del darrere de la casa i baixen pel passadís lateral per xocar contra la porta d'entrada. A dins, les preocupacions també s'agiten i s'arremolinen. Perquè demà -si és que el matí arriba, si la tempesta amaina per fi- la Cora registrarà el nom del seu fill. O potser, i aquest és el seu veritable neguit, formalitzarà en qui es convertirà el seu fill.
Els noms de Florence Knapp Ed. 62
