Recordàvem els que havien mort arran de malalties sense nom i sense cura: els nostres germans, cosins i amics, que havien estat víctimes del verí de l’aigua i el verí de l’aire i el verí dels aliments que creixien en una terra que, des que Pexton l’havia començada a perforar, havia anat perdent la puresa. Esperàvem que aquells homes ens miressin als ulls i sentissin una mica de compassió per nosaltres. Érem nens petits, com els seus fills, i volíem que ho reconeguessin, però si ho feien, la seva expressió no ho demostrava pas. Havien vingut per Pexton, per netejar la seva consciència, i no pas per nosaltres. 

Quan fèiem goig Imbolo Mbue Ed. Quaderns crema