Des de principis del segle xix l’evolució de la fotografia ha estat lligada a les innovacions tecnològiques, als avenços de la ciència i al progrés de les comunicacions, a l’abast d’una minoria Però des del moment en què la generació i difusió de les imatges ja és en mans de tothom, la fotografia ha adquirit una altra dimensió i juga un altre paper tant en les nostres vides individuals com en l’àmbit públic i col·lectiu.
La nostra societat contemporània ha forjat una cultura eminentment visual: allò que captura la càmera va molt més enllà de la realitat. La nostra mirada ja pot ser el producte d’una intel·ligència artificial aliena al nostre cos. ¿Què se n’ha fet del que revelava la fotografia, de la latència d’un temps que s’hi amagava? La sobresaturació de les imatges a què estem exposats ens ha fet adonar que ara les fotografies ens fan, més que no pas nosaltres a elles. La postfotografia ja és aquí i la nostra memòria hi haurà de dialogar.
Els dotze textos que componen el llibre van acompanyats de divuit reproduccions fotogràfiques d’obres de Joan Fontcuberta i de d’altres autors.
