Durant els anys de la primera maduresa, a les darreries dels 60, quan començava a fer classes a l?institut, Jordi Pàmias mantenia una postura amateur davant la literatura. Són anys difícils, en què el compromís social es confon sovint dins la pràctica creativa.
D?aquesta època data Des de la foscor, un dietari que vol retratar la complexitat dels problemes que van acompanyar el seu primer curs com a professor de literatura. I, per a fer-ho, fa servir una prosa neta i un llengutage quotidià que neixen d?una voluntat extrema de treball. Les dificultats de l?ensenyament per a un mestre jove en plena època franquista, la pressa de posicions davant la situació política, la vida diària i els inicis com a poeta i escriptor, configuren el gruix d?aquestes proses, farcides també de petits assaigs narratius que donen idea dels interessos i preocupacions de l?autor.
Amb Des de la foscor, jordi Pàmias ens fa tornar a un moment difícil de la nostra existència col·lectiva, però també aconsegueix omplir-nos d?esperança.
