La idea romàntica de ser llibretera

La idea romàntica de ser llibretera

Anem a parlar clar... ser llibreteres és molt més que seure a xerrar amb els clients prenent un cafè i llegir quan no hi ha ningú. I molt més que organitzar un club de lectura tot fent ganxet o que et vingui l’autor a qui adores i no puguis omplir totes les cadires.

I, per suposat, molt més que tenir tan sols els llibres que a tu t’agraden, com si fossis el temple de la cultura i que tothom ha de seguir.

Perquè partir d’aquesta base significa pensar que a tothom li ha d’agradar el que t’agrada a tu i és una premissa completament falsa. Fugiu dels llibreters que us diuen que sols recomanen el que a ells els agrada, no saben exercir bé el seu ofici. Potser està de moda però no és correcte, perquè has de saber recomanar el que agradarà al client i això necessita ofici i ment oberta.

Ser llibretera és entendre que més enllà de la passió hi ha un negoci que cal mantenir (a no ser que siguis un filantrop a qui els diners no importen) i que això significa una gestió de l’estoc absolutament -si, absolutament- al dia i eficaç.

I significa respondre al dia els centenars de correus que arriben amb informació i saber-la classificar per quan es necessiti. I mirar tots els pdf, excels i martingales diverses que envien els editors per estalviar-se el sou d’un representant (que ja té nassos!)... Per què cal mirar-ho tot? Doncs perquè allà hi ha la informació base que et permetrà tenir a la teva llibreria el que tu realment vulguis i controlar-ho. Si no, acabaràs tenint el que t’envia des d’un despatxet un senyor que mai ha posat els peus a casa teva, ni coneix la teva clientela, ni la teva idiosincràsia. Perquè això de dir: envia’m el que vulguis... és deixar-se tractar com un nen petit sense capacitat encara per decidir o com un braç més de l’editorial. I no en tinguis cap dubte, l’editorial sempre en sortirà guanyant.

Ser llibretera també és passar per totes les fases, des d’obrir els paquets i fer l’entrada als ordinadors, guardar el llibres, decidir quins van a dalt o a sota i quins retornen a l’editorial i fer reposició cada dia del venut perquè torni a arribar. Gestionar la web, les xarxes, idear les campanyes... Ah! I tot amb un somriure, no fos cas que aquell dia algú cregui que ets antipàtica i et posi una estrella al google.

I també és tenir un horari de merda amb un sou més aviat minso i patir segons quin final de mes. I és negociar amb els bancs -prepotents- i posar al seu lloc amb educació al client que es creu amb dret a cridar-te perquè et compra un llibre a l’any i no ha arribat prou bé.

Però...  és que ser llibretera també significa obrir al matí i olorar aquell aroma acumulat de paper durant la nit, o  fer la xerradeta amb els representants que sí que venen, o meravellar-se  a l’obrir un paquet i que arribi una joieta literària (oohhh!) i pensar quin tractament li donaràs. Ser llibretera és el cuquet de la il·lusió del Sant Jordi i desenvolupar la creativitat al gestionar les xarxes socials. És la pell de gallina quan un infant et diu que ets la seva llibreria de referència i saps que el veuràs créixer i que, potser, seràs la llibreria també dels seus fills.

I també és el somriure i l’afecte dels clients (molts ja amics) quan entren.  O la satisfacció d’haver encertat en la recomanació i haver fet algú feliç. O parar un moment a la tarda, aixecar el cap i mirar com la gent es passeja tranquil·lament per la llibreria xafardejant i sentir-se orgullosa del que van iniciar els pares i que acabarà en deu anys, quan tots els de l’equip estiguem ja en edat de jubilació.

Ser llibretera és una passió completa i fem malament de envoltar-la tan sols del romanticisme ingenu i cursi.