Sant Jordi 1977

Quan tot era diferent....
1977, la llibreria era aquell petit racó on ara hi han els llibres infantils i, al fons una escala circular que pujava als pisos de dalt. I allà, dos pisos sencers de prestatgeries plenes de llibres fins dalt.

A la fotografia es pot veure la tribuna amb expositors… plens de llibres.

I allà vam créixer nosaltres, fèiem els deures, jugàvem a saltar damunt les piles de cartrons o a fet i amagar, llegíem…. I ens escalfàvem amb estufes de gas.... avui en dia increïble...perill de foc en dos pisos plens de paper!

Cada cert temps, viatge a Barcelona, a omplir el cotxe de caixes de llibres per vendre. Els cinturons de seguretat ni existien, així que anàvem drets al mig, mirant la carretera pel forat entre els dos seients del davant. I, de tornada, asseguts dalt de tot de les piles de caixes, com a reis.

I a mig camí, aturada a les costes del Garraf per refredar el motor i fer un pipinet.

El veritable esperit de la festa del llibre

Una parada petita en comparació a les actuals perquè, llavors, el Sant Jordi només servia per poder treure tots els llibres que no s’havíen venut durant l’any. Les novetats no ho omplien tot, al contrari, s’aprofitava per buidar la llibreria per poder entrar les noves novetats de l’estiu. I aquest era el motiu del descompte: perquè eren llibres que ens calia vendre. Ni més ni menys. Comerciants, com sempre hem estat els catalans.

I jo crec que aquest és l’esperit que s’hauria de recuperar. Perquè el Sant Jordi ja és un cavall desbocat, no només per la feinada que representa, sinó també perquè els beneficis reals ja no superen en molt les despeses.

Passem de vuit persones a trenta, i les vuit habituals treballem per sobre capacitat dos mesos abans i dos mesos després.

Centenars de paquets de van i tornen sense cap sentit, perquè hi ha molts llibres que sabem segur que no es vendran, però són l’intercanvi per poder tenir els llibres realment vendibles.

I la bogeria per tenir autors coneguts a les presentacions... a les que poca gent ve però que –teòricament- dona prestigi a la llibreria.

No tot és publicable... encara que sàpiga greu

I últimament, autors i més autors que s’auto-publiquen i volen que posem els seus llibres per Sant Jordi.... L’auto-publicació multiplica per mil la feina del llibreter, que habitualment treballa amb distribuïdors ...queda lleig dir-ho però és així. L’escriptura és creativa i curativa per a un mateix... però no tot el que s’escriu és publicable i vendible.

I les llibreries ens hem convertit en magatzems de llibres per a tota aquesta gent individual que reparteix el seu llibre i després no pot gestionar la venta i se n’oblida. Nosaltres tenim un magatzem pleníssim, llibres que no s’han venut i ja no es vendran, i que els autors no recullen. 

Per això últimament ja seleccionem, no donem a l’abast a absorbir tota l’auto-publicació, necessitaria l’espai d’una altra llibreria. Està bé tenir els llibres... no està bé que ens utilitzin de magatzem. No sé si m'explico.

I malgrat tot... benvingut i benvolgut Sant Jordi!

Sant Jordi i la rosa.... aquell dia tan romàntic, que sempre havíem esperat amb il·lusió i que cada cop neguiteja més.... ja comencen a sortir veus per recuperar la festa original...

I com deia en Martí i Pol.... tot està per fer i tot és possible.

#RecuperemLaNostraFesta #santjordi2018 #llibreries #llibres #lectura #FestaDelLlibre #llegir