Quan en Marc Bordeneuve arribà a Quebec l'estiu de 1626, la colònia francesa era ben poca cosa. Només una seixantena de persones, la majoria homes, s'arriscaven a passar l'hivern en aquell petit assentament, l'únic nucli habitat pels blancs en les immenses solituds del Canadà d'aleshores.
Samuel Champlain, el fundador de Quebec i governador de la colònia, deia que França havia de construir forts i portar urgentment nous colons a la vall del Sant Llorenç. Si aconseguien controlar el riu, tindrien a les mans la clau que obria la porta dels Grans Llacs i controlarien el cor de l'Amèrica del Nord. El conflicte amb els anglesos, que també havien iniciat una cursa frenètica per possessionar-se d'aquell territori verge, era inevitable. I, enmig d'aquell ball d'interessos colonials, hi havia els pobles autòctons, que els blancs feien servir, sense mirament, com a peons de la seva política i com a carn de canó en les seves guerres.
En Marc, que havia d'prendre la llengua dels attawandarons i preparar el terreny perquè arribessin els missioners jesuïtes i, més tard, els colons, era la punta de llança de la colonització francesa. La feina que se li havia encomanat era la mateixa que havia fet l'Étienne Brulé amb els indis hurons. El que en Marc no podia preveure era que es tornaria a enamorar, que tindria un fill, que els anglesos ocuparien Quebec i que, com a conseqüència de tot plegat, hauria de passar vuit anys vivint amb els attawandarons. Quan sabrà que els francesos han tornat al Canadà, intentarà de totes totes arribar a Quebec per embarcar-se de nou cap a França. Uns esdeveniments imprevistos, però, el faran canvir d'idea.
