En aquesta novel·la participen personatges ben diversos: un sastre centenari, el director d'un diari d'àmbit comarcal, un matrimoni d'origen algerià, un corresponsal de guerra, un filòsof de renom internacional i un professor universitari africà, per citar-ne alguns. Seguint el fil de les paraules d'aquests personatges, la Sara Martí, protagonista de la novel·la, basteix una memòria col·lectiva esquitxada sobretot de records amargs: l'extermini nazi, el tràngol d'una violació, la guerra dels Balcans, l'assassinat d'un ésser estimat, les represàlies del règim dictatorial instaurat a la Guinea Equatorial després de la seva independència, la història d'un desamor... Records, tots ells, explicats des del fracàs, però amb un marcat biaix reivindicatiu. La Sara Martí és, de fet, una periodista que es nega a acceptar la realitat tal com és. I així ho explica a través dels seus articles d'opinió de "La veu del Baix Llobregat".
En Blanc i negre és, senzillament, una mirada crítica i compromesa que posa de manifest un vell tòpic que cau massa sovint en l'oblit: entre el blanc i el negre hi ha una escala àmplia de grisos, incloent-hi el gris de l'esperança. O, com ens recorda un dels personatges de la novel·la, tot recitant de memòria un fragment de l'autobiografia d'Ernesto Sábato: "El món està ple d'horrors, de traïcions, d'enveges; desempars, tortures i genocidis. Però també d'ocells que aixequen el meu ànim quan sento els seus cants, a trenc d'alba; o quan la meva vella gata s'adorm sobre els meus genolls; o quan veig el color de les flors, de vegades tan minúscules que s'han d'observar des de molt a prop".
