El 1989, el "Diari de Barcelona" va encarregar a Quim Monzó una sèrie de cròniques sobre la caiguda dels règims comunistes a Txecoslovàquia i a Romania. Ceausescu acabava de ser executat a prop de Bucarest, i, a Praga, la Revolució de Vellut omplia els carrers. Monzó va passejar per totes dues ciutats i els seus articles són ara testimoni de l'escepticisme amb què convé prendre's la retòrica grandiloqüent que acompanya sempre els esdeveniments històrics. Des d'aleshores, Monzó ha viatjat-per "El Periódico" i per "La Vanguardia"-a altres llocs en conflicte: a Nova York, la mateixa setmana que, l'11 de setembre del 2001, dos avions es van estavellar contra el World Trade Center; a Israel, la primavera del 2002, durant una de les grans onades d'atemptats suïcides. També ha escrit cròniques a la ratlla del surrealisme: fent de turista a Barcelona, o viatjant per Europa d'aeroport en aeroport i sense trepitjar les ciutats. El resultat és "Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn", un llibre singular que permet comprovar com Monzó perfecciona la capacitat d'observar i com desplega les tècniques narratives per fer-nos partícips d'aquests cinc viatges entre el sentit comú i el sense sentit.
