Dos amics es retroben, com cada estiu, a Grifeu (Llançà). Les converses (passejant, parant el sol a la platja, a la terrassa de casa) duren hores i, a vegades, s’allarguen fins a entrada de nit. Parlen d’amics i d’enemics, de senyors i de senyores, d’editors i de premis literaris, de Picasso i d’Ausiàs March, de Maria Aurèlia Capmany i de Joan de Sagarra, de Ramon Llull i de Jordi Pujol.
A casa, de nit, Ponç Feliu transcriurà secretament les llargues converses que ha tingut durant el dia amb Josep Palau i Fabre. Converses d’amic a amic, en què el poeta s’expressa amb total llibertat sobre els temes més diversos. Converses a la intempèrie, a l’hostal de l’estrella.
