Història fantàstica que combina, amb dosis considerables d’humor, la reflexió filosòfica, les dades científiques i la ironia intencionada. Una barreja desconcertant d’astronomia, filosofia, joc literari i sàtira personal que ha atrapat l’atenció dels lectors des que es publicà el 1752. Voltaire fa en aquest conte filosòfic una defensa eloqüent de la raó i denuncia amb arguments plens d’agudesa, els prejudicis lligats a l’educació, o les pretensions poc assenyades de la metafísica. Aquesta manera de trenar coneixement científic, reflexió profunda i al·lusions intencionades, tot presidit pel desplegament d’una raó que no reconeix límits a la seua llibertat, és el tret característic de la literatura d’idees d’aquest il·lustrat, precursor cabdal de l’esperit de la modernitat occidental, que ha fascinat generacions de lectors.
