Per què una persona se’n va del poble on ha nascut i ha viscut sempre? Per què Vicente Villatoro Porcel va marxar d’Andalusia a Catalunya, als anys cinquanta, amb seixanta anys? Furgant en la memòria i en els documents, Vicenç Villatoro explica –com només pot fer-ho una novel·la– les arrels de l’emigració del seu avi des de Castro del Río, a Còrdova, fins a la Terrassa industrial del franquisme. La peripècia vital, marcada per la guerra, per la condemna a mort, pels dos anys esperant cada dia l’execució, per la presó i per la vida asfixiant en un petit poble de la postguerra, fins a la recerca de l’anonimat, la possibilitat de recomençar i d’aconseguir una vida millor per als fills. A través de la visió minuciosa i emotiva d’un cas concret, Un home que se’n va és la gran epopeia de l’emigració andalusa a Catalunya i, també, de totes les emigracions.
