Mossèn Ballarín no ha volgut escriure les memòries que li han reclamat diversos lectors i també personalitats com Josep Benet, però ha bastit una obra única i original que conté i explica la seva visió del món i les seves vivències. Josep M. Ballarín és un home lliure i polèmic, divertit i profund, afable i incòmode, popular i elitista. Amb paraules del seu amic Jordi Pujol, és 0201C;un capellà culte que de vegades es fa passar per mossèn Tronxo0201D;. 0201C;Si hi ha algú poc convencional, és ell0201D;, en va dir Pasqual Maragall. La seva heterodòxia li ha comportat més d02019;un problema, però no li ha impedit -al contrari- la creació d02019;una obra literària de gruix, des de Francesco, l02019;any 1967, fins avui.
Jaume Huch, que coneix com pocs la persona, el personatge i l02019;obra de Josep M. Ballarín, ha llegit, rellegit i subratllat els seus textos i n02019;ha extret el canemàs que és la base de les seves idees i el seu pensament. Són textos breus, frases i aforismes, agrupats per temes, sovint interrelacionats, que confegeixen el retrat estimulant d02019;un dels intel·lectuals més lliures i originals de la seva generació.
