En els vuit relats que componen aquesta novel·la ‘matrioixca’, Camilleri ens fa retrocedir fi ns a la joventut del comissari Montalbano, quan encara no estava amoïnat per la vellesa però ja mostrava el seu caràcter llunàtic, de vegades esquerp, professionalment audaç.
El retaule vigataníssim d’històries –l’incendi d’un hotel sense víctimes, una carnisseria d’amor, un lladre que cobra segons tarifa…– farà les delícies dels camillerians, que no hi trobaran a faltar cap dels personatges habituals perquè, més joves, hi surten tots. Començant per l’Adelina i la Lívia, la «promesa forastera» d’en Salvo, i seguint amb el doctor Pasquano i la seva addicció als cannoli, en Catarella amb la seva màscara grotesca, en Mimí, en Fazio...
Les primeres passes en el món del crim del comissari més sorrut de la novel·la negra contemporània, amb un bon repertori dels trucs que a la llarga el faran famós, són il·luminadores. Té els trumfos de l’edat a la mà, però afronta la indústria del delicte local amb la seva generosa indulgència, aquell sentit de la justícia que topa, ja des del primer dia, amb el pantà de la burocràcia típicament italiana.
