Aquestes narracions transcorren en un barri de l’extraradi d’una ciutat qualsevol. Cinc veus femenines parlen en primera persona de les seves pors, les seves frustracions i els seus somnis i, al mateix temps, dibuixen el retrat d’un personatge masculí amb el qual estan relacionades d’una manera més o menys directa. Les seves històries s’entrecreuen, creant-hi una xarxa de vasos comunicants que transformen uns textos aparentment independents en una novel·la breu. Els complements del nom no fa referència a cap funció sintàctica, sinó que intenta respondre una pregunta: fins a quin punt el nom d’algú condiciona la seva personalitat?
