Publicada poc després de la mort del seu autor, Un fill del nostre temps (1938) narra la història d’un jove desesperat que troba sentit a la seva existència allistant-se a l’exèrcit en una època de crisi profunda. «Soc soldat. I m’agrada ser-ho», comença el protagonista la seva confessió marcada per la guerra, que ha de rescabalar l’orgull nacional de les humiliacions passades. Si a Joventut sense Déu Horváth reflectia l’adoctrinament dels adolescents en un estat totalitari, el protagonista d’Un fill del nostre temps repeteix mecànicament les consignes apreses sense qüestionar la realitat. Considerada una de les obres més importants i originals de la literatura alemanya d’entreguerres, aquesta novel·la és una denúncia del bel·licisme que va impregnar la seva època, alhora que mostra l’estupidesa amb què actuem els éssers humans. Un fill del nostre temps va ser perseguida pels nazis per indesitjada, però no en van poder evitar l’èxit i la traducció immediata a diverses llengües. Més de vuitanta anys després, la presentem per primer cop a la llengua catalana
