Quan parlem d’autors mal compresos pels seus contemporanis, el nom d’Italo Svevo és una parada recurrent. «Estúpid, egoista, oportunista, gauche, calculador, sense tacte»: sembla que Ettore Schmitz, l’home de carn i sang que hi havia darrere el pseudònim d’Italo Svevo, feia de bon odiar entre la gent de cultura. També va tenir valedors de la talla de Joyce i Montale, és clar, però el geni de Trieste va morir poc després de la seva eclosió tardana. Aquí publiquem la primera selecció de contes en català, perquè la sornegueria d’aquest «delinqüent neuròtic» s’escampi generosament.
