Que una colla d¿amics decideixin fer una revista no és cap raresa. Algunes publicacions periòdiques van tirar endavant amb èxit i es van convertir en un document històric. Però cap iniciativa tan sorprenent com La Bugadera, «periòdich escandalós», pensat i escrit per una colla que es va batejar «Àpats y Lletras».
I La Bugadera és sorprenent perquè avisa que «sortirà al menos un cop cada sigle». Els qui la van comprar, en aquella «última hora del sigle XIX», podien estar tranquils. Pagaven una pesseta, s¿enduien l¿exemplar i sabien que ningú els perseguiria per aconseguir una subscripció.
I ara resulta que algú ha tingut la idea, després d¿un segle, de fer el número 2 de La Bugadera.
Fantàstic! Han passat repúbliques i monarquies, dictadures i estatuts, Samitiers i Maradonas,ara la gent mira la televisió i envia e-mails, l¿home ha anat a la lluna... i torna La Bugadera. Com si ens diguessin: «Tranquils, aquí no ha passat res, tot plegat, ninyeries».
Hi ha més segles que llonganisses. Si aquesta segona Bugadera no hagués aparegut, la primera hauria quedat com una amable ximpleria del segle XIX. Ara és una altra cosa. Ara carreguem una generació que encara ha de néixer amb la responsabilitat de fer La Bugadera número 3, cap allà l¿any 2101. Ja podem riure del termini de les hipoteques. (Josep M. Espinàs)
