Riu brutal que es renovella,remor lleu d'himne vital,que em fa llançar-m'hi de capper capbussar-me de plei en traure el coll, tornar a riure.Allò que usufructuem no és del tot nostre. Encara que ho posseïm, no ens pertany pròpiament, per més que en disfrutem els fruits, temporalment, d'una manera plena. L'usdefruit de què aquest llibre ens parla no és altre que el de la vida. Escrivint sota l'advocació d'Ausias March i Czeslaw Milosz, Ramírez parla de la transitorietat de la vida. En el fons d'aquest llibre, com en un baix continu, hi ha una poètica de la fugacitat, transmutada en afirmació intensificadora de l'instant.
