Xavier Melloni, en el pròleg del llibre, ens diu: "La vida mateixa és camí i no deixa que ens aturem. Així en Jaume, riu amunt en aquest poemari. Ebre amunt, travessant terres de raïm i altres conreus beneïts per l'aigua que flueix majestuosa. Després del pas per l'aridesa dels Monegres, en aquest tram del Camí Ignasià se li regala aigua a desdir...Sí, però ell ho va fer en direcció inversa. Perquè per a ell el mar era Loiola, bressol d'Ignasi, un altre Pelegrí. Anava cap a l'origen, com de fet també fa el riu quan llisca cap al mar... Cada pas més a prop de si mateix, més a prop de tot, més a prop del Déu que és en tot. Quan ho haguem descobert, haurà culminat el nostre pelegrinatge." mà de Joan Tuneu, n'aplega una tria 254, que ens mostren la varietat de recursos estètics i de motius místics-teològics que formen una unitat indestriable.
