Abú Magrib ens conta l'odissea d'un jove magribí que travessa l'estret de Gibraltar amb una pastera amb l'esperança de poder construir-se, treballant, un futur millor i més lliure. El seu és un testimoni de l'explo-tació –sobretot laboral i sexual–, de la marginació, del dolor i de la injustícia que oprimeixen els «sense papers». Aquest text denuncia, sense maniqueismes ni idealismes, l'anomenat «Primer Món», que, més sovint del que seria desitjable, tracta i valora les persones com si foren mercaderies. I és, alhora, un viatge iniciàtic pels racons d'una condició humana atrapada per l'estrangeria permanent de les nostres vides.
