• ELS BONS DIES (PREMI ROC BORONAT)

    VALLBONA I SALLENT, RAFAEL AMSTERDAM LLIBRES Ref. 9788417918095 Altres llibres de la mateixa col·lecció Altres llibres del mateix autor
    Un retorn al temps que desapareix, i a l’idealisme de la joventut que ens fa creure en un món millor. Un cant a la memòria i a la llibertat.En Ricard viatja a París amb l’esperança de retrobar-hi un vell amic que el redimeixi del desconcert i la convulsió que l’ofega a la Barcelona del 2017. Més de ...
    Ancho: 140 cm Largo: 220 cm Peso: 250 gr
    Disponible
    17,50 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-17918-09-5
    • Encuadernació : R3
    • Data d'edició : 01/10/2019
    • Any d'edició : 2019
    • Idioma : Catalán
    • Autors : VALLBONA I SALLENT, RAFAEL
    • Nº de pàgines : 144
    • Col·lecció : AMS
    • Nº de col·lecció : 183
    Un retorn al temps que desapareix, i a l’idealisme de la joventut que ens fa creure en un món millor. Un cant a la memòria i a la llibertat.
    En Ricard viatja a París amb l’esperança de retrobar-hi un vell amic que el redimeixi del desconcert i la convulsió que l’ofega a la Barcelona del 2017. Més de trenta anys enrere, hi van anar junts fugint d’una Transició que suposava la renúncia als seus ideals, i allà van conèixer filòsofs d’esquerres, artistes bohemis i revolucionaris de cafè, que, com ells, lluitaven amb la força de la paraula per transformar el món. Per això, quan el destí els va separar i en Ricard va tornar a Barcelona, les inseguretats personals van aflorar en els dos amics. I els anys, el record de la misteriosa Jane i els viaranys per on ha portat la vida a tots els personatges, fan que en Ricard s’adoni que l’únic temps vàlid és el passat, que ens conforma la memòria, enfront d’un present que mor en ell mateix i d’un futur que no existeix fins que no s’esvaeix. Distingida amb el premi Roc Boronat, Els bons dies és un homenatge bell i sincer a les revolucions frustrades que tothom té, a les preguntes sense resposta, i una reivindicació de la memòria com a autèntic instrument de transformació social.
    «Cada dia era una vida, i no hi havia demà ni futur fins que no arribava. Era l’única possibilitat d’ajornar el naufragi, i durant uns mesos vam fer de París la metàfora d’una utopia que sabíem irreal. Però havíem de volar mentre fos possible. La caiguda arribaria igual, creia jo. Ell, potser no.»

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto