"En la poesia que el lector té entre les mans, poderosament
intuïtiva, cada paraula pesa com mil paraules alhora, cada
síl·laba batega oberta, sense límits, respira amb l’alenada
sensual i pura de totes les cordes del sensori. Un espai, en
definitiva, on alça el vol un dels grans poders de la imatgeria
poètica de Vicens: la seva capacitat de fondre el concret i
l’abstracte en versos tallants, vivíssims. Els seus versos, cisellats,
punyents, flueixen tendres i alhora enverinats com la
saba de l’escorpí. Poques veus poètiques d’avui, i no només
parlo de les que ho fan en llengua catalana, atresoren la
força imaginativa de Vicens, capaç d’hibridar la narració més
humil i realista de la vida amb el misteri de l’esclat d’una flor;
poques, també, contemplen una intensitat tan despullada,
sotsobrant i demolidora com la que fa niu a la mar dels seus
versos. Endinseu-vos-hi doncs, salpeu a la recerca de desigs
i naufragis. Només aleshores coneixereu de debò què és la
veritable poesia". (Del pròleg de Jaume Pont).
