Vet aquí que, fa molts i molts anys, hi havia una noia que es deia Iakun. Vivia a pagès, en un llogarret anomenat Eneka. A les nits, de camí cap a casa, es quedava embadalida mirant els estels. De gran, la Iakun volia ser astronauta. Ho va aconseguir, i la seva història és una autèntica lliçó de vida.
«Un conte inspirat en els dibuixos de la Sala de Convivència on, des de fa més de tres anys, fem els vis-a-vis un cop cada quinze dies amb l’Amat, el petit Camí i la Txell.»
