Si entra boira no tendré on anar és un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l’autor. També és l’expressió de la seva fidelitat a aquests somnis, ideals i amors. Cada poema és la conseqüència de deixar fluir les músiques i els gemecs de l’esperit. El títol vol expressar el sentiment d’indefensió nascut del fet d’haver anat envellint sense haver vist que es complissin les il·lusions de viure en un món millor i en una terra menys desnaturalitzada i més lliure.
Primer ens usurparen els boscs, les reserves
d’aigua dolça, el llegat dels difunts,
els mocadors de seda i els himnes de la tribu;
ens usurparen escenaris, efemèrides,
jardins, la força dels arguments,
els remeis contra les penes d’amor.
Demà tot serà seu. Entraran dins les cases
i ens llançaran al fang.
