El discurs filosòfic sovint es ressent d’una certa entonació forçada, com si per un complex d’inferioritat davant de la ciència volgués dissimular la seva debilitat argumental, atès que en filosofia tot es pot posar en qüestió. Aquest llibre reivindica la «filosofia al natural», és a dir, sense maquillatge, amb un estil que en reconegui les característiques epistemològiques específiques i defugi la retòrica. A la primera part, titulada «Elogi de la filosofia» —en el sentit maragallià del terme elogi, no incompatible amb una actitud vigilant—, s’hi aborden des d’aquesta perspectiva quatre qüestions clau: la legitimitat de la filosofia a l’època de la ciència, la seva relació amb la pròpia història, la possibilitat d’adjectivar-la sense que deixi de tenir un valor universal i el seu estat de salut en l’actualitat, tant en el panorama internacional com a casa nostra. A la segona part «Una tríada meravellosa», Pere Lluís Font se centra en Montaigne, Descartes i Pascal, tres maîtres-à-penser que tenen en comú l’originalitat filosòfica i l’estil natural, i que constitueixen en si mateixos una cultura completa.
