En aquest nou llibre, Francesc Torralba continua el camí iniciat després de la mort del seu fill, una experiència sobre la qual ja va reflexionar la seva anterior obra. Si aquell primer text sorgia de l'impacte i el silenci, aquest neix d'una paraula més serena, reposada en el temps i en la profunditat interior.
Des de la seva doble mirada —com a teòleg i com a pare— Torralba ofereix una reflexió íntima i honesta sobre com el dol, viscut sense evasions, pot convertir-se en una cerca de sentit i en una forma diferent de pau.
Lluny de donar respostes tancades, comparteix una experiència: com una cosa tan profundament humana com el dolor pot transformar-se en camí, en aprenentatge, fins i tot en llum. Per a Torralba, la teologia és precisament això: l'art de posar paraules al misteri que som i que travessem.
