La Magos, una mare afligida, talla un tros del pulmó del seu fill Santiago, de només onze anys, que acaba de morir. Guiada per un instint matern ferotge i la lògica dubtosa d’una antiga rondalla, cuida aquell tros de pulmó fins que adquireix consciència i es converteix en el petit i carnívor Monstrilio, a qui manté amagat dins les parets de la decadent mansió familiar a Ciutat de Mèxic. Amb el temps, el Monstrilio comença a assemblar-se al Santiago que havia estat, però els seus impulsos innats –encara que són continguts per la cura col·lectiva de la seva família biològica i escollida– amenacen de destruir aquesta fràgil segona oportunitat de vida.
Monstrilio, de Gerardo Sámano Córdova, és una meditació colpidora sobre el dol, l’acceptació i les cares monstruoses de l’amor i la lleialtat. Amb una imaginació desbordant, una prosa evocadora i una profunditat emocional admirable, l’autor ens ofereix, en quatre actes que recorren el món des de Brooklyn fins a Berlín, un retrat catàrtic i precís del que significa ser humà.
