Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta pregunta sona cada vegada amb més urgència en un període cultural i legislatiu reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder i la vigència del moviment feminista amenaça dècades de progrés.
Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, identifica un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot grrrl” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert apunta cap al costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és esgarrifós, des de la mirada lasciva dels paparazzi fins a la crueltat alegre dels primers reality shows i una cultura d'internet emergent, cruel cap a les dones que estaven en el punt de mira i perjudicial per a les que no ho estaven. Gilbert rastreja nombrosos tòpics dominants del període fins a l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a impregnar la nostra consciència col·lectiva.
El resultat és un retrat devastador d'una època en què una barreja d'excés, materialisme i culte al poder va xocar amb els corrents reaccionaris, puritans i xovinistes de la cultura. Enmig d'una reconsideració col·lectiva de la manera com es tracta les dones en públic, 'Noia contra noia' és una acusació contundent de la matriu de la misogínia que va sustentar la producció cultural de principis del segle XXI i que continua donant forma al nostre món actual.
