Expressar-se és una funció vital que el nen viu com un acte natural i que l’adult reivindica. Una de les funcions de l’art és facilitar l’expressió d’allò que ens passa en el profund, sobretot quan manquen les paraules precises. Per això serveix a la teràpia, com un aparell digestiu paral·lel que ens ajuda a empassar, assimilar i integrar, des de la cerca de les primeres imatges fins a adonar-nos que és a les nostres mans lliurar-nos a una intel·ligència de la vida que es manifesta en l’estat creador i així recuperar en el que és possible l’espontaneïtat en l’expressió, un moviment necessari en la superació dels desequilibris i la recuperació de la salut.
