Quan la humanitat perd l’esperança sembla que l’horitzó s’enfosqueix i la nau de la humanitat va a la deriva, el marc de convivència entra en crisi, la vida personal es degrada i ens envaeix el desencís. «Abandoneu tota esperança» diu Dant que hi posa a les portes de l’infern. Però qui ha perdut pròpiament l’esperança? No haurem substituït unes esperances per unes altres? Com distingir les falses esperances de les esperances humanitzadores? És possible viure sense esperança? Què pot esperar la humanitat del segle XXI? Aquest llibre vol ser una cartografia de les esperances humanes, i també dels seus contrallums, per a orientar-nos, no deixar-nos dur pel corrent i anar a bon port.
