El 1887, quan Eduard Toda va desembarcar a Sardenya, feia més de cent cinquanta anys que les relacions entre Catalunya i l’Alguer estaven trencades. Al Principat, el record d’una vila on es parlava català a l’illa, ara italiana, pràcticament s’havia esvanit. Van ser la Renaixença i el procés de redescobriment de les glòries del passat que van portar la inte?lectualitat catalana a fixar-se en l’antiga possessió de Sardenya, i en especial en l’Alguer, i per això Toda va demanar la plaça de vicecònsol a Càller. La idea era estudiar la petjada catalana a l’illa i visitar la vila de l’Alguer, amb la qual hi havia una prima correspondència i despertava un fort interès.
El resultat fou L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, que va servir per recuperar el coneixement de la vila després d’un llarg oblit. Retratant-la tal com la va trobar, Toda n’explica els costums, l’estat de la llengua, la història i l’arquitectura, i mostra l’admiració per la pervivència de la catalanitat. Segurament, però, la funció més important d’aquest llibre fou la de revifar la relació amb la localitat catalana i afermar la consciència de la dimensió marítima del país, fent virar la mirada dels catalans cap a l’horitzó mediterrani.
