Quan la família Haldmarne es veu obligada a deixar enrere la ciutat i traslladar-se a una granja aïllada en un entorn inhòspit, el que troben no és només la duresa de la terra, sinó també la resistència del cor. La jove narradora observa com la vida rural revela les tensions entre germanes, el desgast de la mare, la tenacitat del pare i els desigs que s’enfilen en silenci, com les herbes silvestres que tornen cada any.
Evocadora, poètica i salvatge, "Ara, al novembre" és un cant a la natura, a la feminitat i a la lluita per l’arrelament en un món que sovint rebutja la tendresa. Amb aquesta novel·la escrita durant la Gran Depressió, Johnson es va convertir en la guanyadora més jove del Premi Pulitzer.
Josephine Johnson (Kirkwood, Missouri, 1910 – Batavia, Ohio, 1990) va escriure novel·les, assaigs i poesia. Amb només vint-i-quatre anys, va guanyar el Premi Pulitzer de Ficció per la seva primera novel·la, "Ara, al novembre" (1934). La seva obra, centrada sovint en la natura, la vida rural i la condició femenina, destaca per una prosa austera i observadora, que la va convertir en una de les veus més singulars dins la narrativa nord-americana del segle XX.
