Aquest volum aplega quinze dels contes més representatius que Ryunosuke Akutagawa va escriure entre el 1915 i el 1923. Tant en els contes ambientats al Japó medieval com en els que transcorren al món modern, el lector hi trobarà una bona mostra de la subtilesa psicològica i del refinament estilístic que han consagrat Akutagawa com a mestre indiscutible de la literatura japonesa. Des d’aquest domini narratiu, el recull s’obre a una gran varietat de temes: des de la crítica incisiva de vicis humans com la hipocresia, l’egoisme o la vanitat, fins a la reflexió sobre el paper de l’art i de l’escriptura en l’existència. En conjunt, aquest volum combina el to enjogassat i brillant d’alguns contes amb l’humor negre, la perplexitat moral i l’angoixa existencial que travessen les històries més inquietants.
Ryunosuke Akutagawa (1892-1927) és considerat el millor contista del Japó modern. La seva infantesa, marcada per la bogeria de la mare, el va portar a refugiar-se en la lectura, per mitjà de la qual va descobrir els clàssics xinesos i japonesos, així com autors occidentals com Baudelaire, Yeats, Strindberg, Tolstoi i Wilde. Va escriure febrilment més d’un centenar de contes i relats breus, en els quals explorava el costat més fosc i contradictori de la condició humana.
