En Loris és un jove de trenta anys, hipocondríac, un manyoc de nervis poc funcional i ofegat per les pressions de la vida adulta. Treballa de lector editorial, viu a la ciutat i té una nòvia, la Jo, però la seva feina és precària, i el mal que té a dins l’aixafa, el devora i li destrueix tot vestigi d’esperança. I mentre les persones del seu entorn més íntim semblen cada cop més distants, a en Loris només li queden dos aliats: les xarxes socials —consol i alhora aliment per als seus fantasmes— i la Catàstrofe, una criatura imaginària i multiforme que l’acompanya en els moments més difícils. El mal inexistent, escrit amb l’elegància pròpia de l’autora, és un llibre sobre el poder de la imaginació i de la infància, i sobre els mals de la generació de Caminito: la precarietat i la solitud.