Bona part de la narrativa que acompanya la nostra existència la devem a la ficció, que, com a tal, pot ser llegida, interpretada i, fins i tot, reescrita. «Puc canviar la història perquè la història soc jo», escriu Jeanette Winterson. I és així com, adoptant l’aparença d’un Aladí modern, ens introdueix en les seves Mil i una nits particulars i reflexiona sobre com va aconseguir escapar-se de la vida a la qual semblava predestinada gràcies a la capacitat d’imaginar escenaris alternatius.
Un Aladí i dues llànties parla del poder subversiu de la literatura. Entrellaçant ficció i memòries, l’autora explora la importància de la narració en els relats individuals i també col·lectius. Ens convida a imaginar un món diferent on tot és possible si ens creiem capaços d’intervenir-hi.
