Aquest llibre proposa una lectura estimulant i innovadora de Les irreals omegues (1949) de l’«investigador en poesia» J. V. Foix, amb incursions puntuals en poemes d’On he deixat les claus… i d’Onze Nadals i un Cap d’Any i en altres textos de l’autor. Lluís Quintana Trias no ofereix una interpretació poema per poema, sinó una anàlisi transversal dels procediments, recursos i tòpics que articulen les obres que comenta, amb l’objectiu de definir-ne la poètica.
El punt de partida de l’autor és que la poesia de Foix pensa la literatura des de dins a través d’una complexa proposta textual que afecta tant els poemes com els seus paratextos. Títols, pròlegs, datacions, veus i temps verbals són examinats amb les eines de la filologia —història de la literatura, gramàtica, retòrica, crítica literària— per mostrar com Foix construeix una escriptura arrelada en la tradició
i, alhora, radicalment innovadora.
El resultat és una lectura aclaridora i precisa que dialoga amb la crítica precedent i aporta interpretacions noves sobre passatges especialment problemàtics. Un llibre pensat per a lectors interessats a entendre Foix, però també els mecanismes interns de la poesia contemporània.
