El baró de Lahontan, militar destinat al Canadà francès, conversa, a l'alba del Segle de les Llums, amb un bon amic, l'huró Kondiaronk. El «salvatge» de Lahontan no és un ingenu fill de la naturalesa, sinó el portaveu d'una cultura complexa i racional, la dels hurons, muntada entorn dels que més tard serien els ideals inassolits de la Revolució francesa: la llibertat (aquí qualificada d'«adorable»), la igualtat (inclosa, entre els hurons, la igualtat de l'home i la dona), la solidaritat. Per boca de l'«altre», Lahontan du a terme una crítica radical d'un món occidental insolidari i opressiu, centrat en l'interès dinerari i organitzat entorn dels privilegis dels potentats, i presenta la societat lliure i igualitària no com una utopia sinó com una possibilitat.
