Tot i l’admiració que han testimoniat per Hölderlin autors com Nietzsche, Rilke o Celan, i, més a prop, Riba, Vinyoli o Pous, la seva influència ha superat el marc de la poesia estricta i s’ha convertit en una font de debat incessant en el camp del pensament contemporani. Cap altre poeta modern no ha mostrat com ell la tensió envers un llenguatge líric absolut, capaç d’expressar amb la fragilitat de la paraula el tot de la vida i de la creació i la potència de l’art. És en l’obra tardana, marcada per l’enfonsament en els «anys entenebrits», on el doll creatiu de Hölderlin es manifesta al màxim. D’aquest període sobresurt Patmos, segurament l’himne de més abast, sotmès a reelaboracions radicals, que ara presentem en una nova traducció catalana.
