Durant el terç central del segle XX, Silvina Fenoll Alemany i Modest Roig Fenoll viuran, des d’un lloc sense determinar, però d’un territori inequívocament valencià, una successió de fets que conduiran cap a l’aniquilació i la dissolució de la seua estirp.
En eixa davallada, durant la postguerra, que Magda Añon ens mostra dins d’una aparença –només aparença– de costumisme rural, tindrà un paper molt especial la jove Mília, una pertorbada veïna del poble d’importància cabdal en els fets que han de vindre i que emparenta esta novel·la, dotada d’una luctuositat no exempta de poètica bellesa, amb les obres més inquietants del Southern Gothic nord-americà.
'Ai, Mília' és, alhora, un repte i un atreviment que exalça, per qualitat i trencament total, la literatura valenciana.
